Un altre vegada no, per favor



Portàvem uns mesos de tranquil·litat; de fet, desda la constitució de el nou govern presidit per José Montilla. La normalitat de la lògica institucional y la gestió eficaç, callada i solvent, semblava que seria la tònica del dia a dia del nostre país. Desprès de tres anys de turbulències, per fi teníem una certa sensació de tranquil·litat i el poble de Catalunya podria visualitzar la enorme tasca de govern realitzada, tan a la època de Maragall com ara amb el govern Montilla. Però noi, sembla que axó no possible; el nostres amics d’ERC, necessiten una certa dosis d’adrenalina, sinó no estan contens (mes val agafar-ho amb una mica d’humor). El que passa es que en certes coses no si pot jugar, y la governació d’un país es massa seria com per no permetre’s certes frivolitats.
CiU porta mesos provocant a ERC i aquets van i cauen al parany; per favor com espot ser tan ingenu. D’acord que la lluita per el mateix espai polític nacionalista fa que es vagi-li’n de prop, que es mirin constantment de règul, però quan un partit te responsabilitats de govern, cal que aixequi el punt de mira i situï la responsabilitat de país per damunt de la picabaralla política quotidiana, un partit que governa en cada decisió que pren pot guanya o perdre vots, axó forma part de las regles del joc i per tant, cal més sentit de la responsabilitat i més visió de país. Ara, una vegada més ens tocarà al PSC aguantar el xàfec per decisions alienes.