EL RETORN

Fa un grapat de dies que per raons estrictament personals ( i, molt doloroses) he tingut al meu bloc inactiu. Com diu un poema de gran Pablo Neruda “Aunque éste sea el último dolor que ella me cause”; però, també amb paraules de Neruda: “ Cuando la victoria / no mi victoria / sino la gran victoria / llegue / aunque esté mudo debo hablar: Yo la veré llegar aunque esté ciego.
Doncs bé, he decidit reactivar el Bloc i tornar-vos a donar la tabarra. He pres un altre decisió: alternar el català i el castellà en funció del tema que tracti. Com sabeu acostumen a ser temes polítics, no faig incursions personals; ja que m’hi sento molt incòmode (pudor, timidesa; potser una mica de tot).
Al llarg d’aquest període d’inactivitat, com no podia ser d’altre manera hi ha hagut molts temes que mereixien el meu interès polític. En el terreny internacional: Orient Mitjà, Els Balcans, la situació d’Iran / EUA, el fenomen Ségolène Royal (molt interessant, també per nosaltres), etc.. El terrorisme a Espanya: Atentat de Madrid, tema De Juana Chaos, declaracions de l’Otegui a la Vanguardia, paper del poder judicial en aquest tema terrorista, etc.. I no cal dir la política espanyola i catalana amb tot l’embolic polític-judicial del desplegament de l’Estatut. Com podeu veure un ampli mosaic per parlar-ne. Poc a poc ho aniré fent; avui, el que volia anunciar-vos és que he tornat (no és cap amenaça.
Amics i amigues; també als adversaris un bon retrobament a la Blogosfera. Procurarem estar a l’alçada.