Aniversari constitucional

La celebració del 28è aniversari de la Constitució, m’empeny a fer una reflexió sobre la vida política del nostre país.

Quasi tres dècades, això es diu molt aviat, però cal afegir –immediatament- que és el període democràtic més llarg que ha viscut el nostre país. Si, amb serenor, mirem una mica enrere, tots convindrem que el salt endavant que s’ha donat en aquests quasi trenta anys és molt important, sota tots els punts de vista. En el terreny de la política, de l’economia, de la cultura, del consum i el lleure. En canvi sociocultural és evident i molt positiu.

Perquè doncs, vivim aquest clima polític tant enrarit? La meva resposta és que tenim enquistada una dreta lligada a sectors econòmics, funcionarials i mediàtics en la direcció del principal partit de l’oposició (PP) que en aquests moments, vampiritza la seva estratègia política. El procés de pau a Euzkadi n’és l’exemple més paradigmàtic. Quina dreta democràtica torpederia la solució del principal problema polític del país? Quina dreta democràtica s’atreviria a dir en públic, sense el més mínim rubor, que cal pactar la història d’Espanya? (Rajoy dixit). Què ens estan dient? Que el franquisme no ha existit? Senzillament, vergonyós.

Davant aquest panorama els demòcrates no podem baixar la guàrdia ja que estem al terreny més perillós: el descrèdit de la política. I, per tant, el de la desmobilització social i, de retruc, electoral.

Conclusió: des del punt de vista dels demòcrates cal defensar la Constitució com a valor suprem de convivència. Retoquem-la si cal però amb seny. No sigui que amb la palangana de l’aigua bruta llencem, també, el nen.