Montilla, president

Tenim un nou acord polític, que sota l’enunciat genèric d’Entesa Nacional pel Progrés, ens promet: una llarga etapa d’estabilitat política. Aquesta manifestació porta implícita una profunda autocrítica de l’etapa anterior. Penso que és bo que sigui així. Si alguna cosa ha mancat en els tres anys de govern catalanista i d’esquerres, és –presisament- sensació d’estabilitat. Una magnífica acció de govern ha estat sepultada per les contínues etzaguellades d’alguns membres del govern (a voltes amplificades pel mitjans de comunicació) però, cal dir-ho –autocríticament- propiciades des del propi govern o dels partits que li donaven suport.

De com s’ha negociat aquest acord, metodologia i calendari (ràpid), així com, sense cap soroll ni estridència, se’n pot deduir que alguna cosa hem aprés. De fet l’electorat ens ho ha fet pagar car. La veritat és que ens ho mereixíem. Els que havíem estudiat l’antic catecisme (jo a Valldemia) d’això en podríem dir: “Dolor de contrición y propósito de enmienda”. La penitència ja la tenim en la pèrdua de vots i d’escons.

Ara toca corregir i saber aprofitar aquesta segona oportunitat. La millor manera és aprofitar totes les oportunitats que ofereix el nou estatut. Això, no ens ho pot negar ningú, ja que en som els principals impulsors (malgrat els errors de negociació i calendari).

Cal posar l’interés suprem de la ciutadania al bell mig de l’acció de govern i, crec sincerament que, en això en José Montilla en serà un gran impulsor.

Endavant i sort!

Imatge: http://www.elpais.es