Tots a votar
Estem al punt final d’aquesta llarga i ferrogosa campanya electoral. Llarga no pel temps, que ve marcat per llei electoral, si no perquè cada vegada més la precampanya s’incardina en la campanya pròpiament dita.
Al meu entendre aquesta marca un punt d’inflexió amb les anteriors:
Primer per la americanització del disseny. President, i només que President, en el bell mig del protagonisme de propostes. Em sembla que a qualsevol de nosaltres se’l faria difícil anomenar els cinc primers noms de cada partit. També, perquè fonamentalment els candidats i la pròpia campanya, només s’han dedicat a criticar els altres. Campanya a la contra (estil americà). Això és el què hi ha.
De totes maneres hi ha un aspecte que, a mi personalment, em sembla molt positiu: per primera vegada la contesa electoral es presenta amb tota claredat com la dreta contra l’esquerra.
Això és el que ens juguem en aquests moments: mirar endarrere amb les polítiques de dretes que ja hem patit al llarg de 23 anys de governs nacionalistes, o mirar endavant amb el nou Estatut i progressar amb polítiques econòmiques i socials que situïn el ciutadà al bell mig de l’acció del Govern.
Per això cal que anem tots a votar.
Al meu entendre aquesta marca un punt d’inflexió amb les anteriors:
Primer per la americanització del disseny. President, i només que President, en el bell mig del protagonisme de propostes. Em sembla que a qualsevol de nosaltres se’l faria difícil anomenar els cinc primers noms de cada partit. També, perquè fonamentalment els candidats i la pròpia campanya, només s’han dedicat a criticar els altres. Campanya a la contra (estil americà). Això és el què hi ha.
De totes maneres hi ha un aspecte que, a mi personalment, em sembla molt positiu: per primera vegada la contesa electoral es presenta amb tota claredat com la dreta contra l’esquerra.
Això és el que ens juguem en aquests moments: mirar endarrere amb les polítiques de dretes que ja hem patit al llarg de 23 anys de governs nacionalistes, o mirar endavant amb el nou Estatut i progressar amb polítiques econòmiques i socials que situïn el ciutadà al bell mig de l’acció del Govern.
Per això cal que anem tots a votar.
posted by Antoni Cuadras Camps @ 4:57 p. m.
1 comments
1 Comments:
Ciutadans de Catalunya: vetos y votos.
www.pensamientovagabundo.blogspot.com
Se ha comprobado cuánta razón tenía la escatológica sátira del Gran Comediante Boadella. La prensa catalana demostró “su papel”, que no es incisivo, pero sí absorbente de toda la mierda (escándalos de corrupción, sectarismo, desviaciones totalitarias). El rebaño de informadores que han ninguneado de forma vergonzante a la nueva formación son el antiejemplo de periodista. Cuando nada importa la verdad, solamente servir a tu amo y defender que nadie entre en el cortijo, la prensa desprende un característico olor.
En Cataluña la prensa
ejerce bien su “papel”
de lameculos que piensa
no dar a otros cuartel.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home