Una campanya descafeïnada

El nostre país (Catalunya) és un pèl estrany. Estem en una de les campanyes electorals més transcendents (dic transcendents, no importants), pel nostres país ja que, després de 23 anys de pujolisme hem pogut viure un cert període de govern catalanista i d’esquerres; que, amb totes les dificultats i, contra tot pronòstic ha fet avançar la política, l’economia i les inversions socials i, ara resulta que parlem de DVD’s, de “cara a cara”, de notaris i del senyor Medir (jo, també). Per favor quina misèria intel·lectual.

Encara és l’hora que senti a parlar del projecte d’Estat, de quina Espanya volem impulsar. Tampoc he sentit a parlar d'Europa, com si no existís, com si no tinguéssim propostes. I no hem digueu que això no és el que interessa a la gent, ja que resulta que els nostres pressupostos estan afectats en més d’un 80% per decisions de la UE.

No serveixen les explicacions que diuen: d’això ja se’n ha parlat, durant llarg procés de negociació estatutària (27 mesos). Doncs no, no és així. A l’Estatut es parla (es defineix) el model de relació amb el conjunt de l’Estat; però no, el model d’Estat, i, molt menys, el model polític de la UE. Jo crec que com a partit català cal que expliquem al poble de Catalunya quin model volem. Perquè són temes que afecten als ciutadans i, aquests amb el seu vot ens faran forts, per fer front a la dreta.

Els socialistes cal que diguem de manera decidida, sense por, que tenim un projecte d’Espanya i d’Europa.

L’esquerra és la que està en millors condicions per afrontar els grans problemes, ja que compta amb el principal: intel·ligència i coratge polític. Això sí: cal fer-ho servir.

Imatge: http://www.senado.es