Europa davant la immigració

Poc a poc, pas a pas, molt a l’estil europeu (em refereixo a la construcció comunitària), l’UE va prenent consciencia que cal definir una política unitària (europea) en relació al fenomen de la immigració.

Una visió apriorística del tema ens pot portar a pensar que, aquest és un fenomen que només afecta a uns pocs països de la UE. Això no és així i, molt menys pensar que tan sols és un problema espanyol. Entre els experts comunitaris l’opinió de consens és que en aquests moments hi ha entre 12 i 15 milions de persones irregulars en els 25 països de la UE. Perquè tinguem consciencia de la naturalesa del fenomen al que ens enfrontem, tenim l’exemple de que els dos països que s’incorporen al gener de 2007 se’ls hi ha imposat la limitació de la lliure circulació de treballadors. Això no havia passat mai.

Al costat d’això cal dir que, per primera vegada s’ha pres l’acord d’augmentar en molt els pressupostos comunitaris dedicats a la immigració. Ara caldrà estar emetent a que no triomfin les postures més conservadores orientades al tractament policial del tema (les velles receptes de la dreta conservadora), d’això a Espanya en sabem alguna cosa per desgràcia. No és amb bales ni repressió com s’arreglen els problemes. És amb política i inversions econòmiques i socials com cal afrontar-les.

Europa i Espanya necessiten l’augment demogràfic i també la mà d’obra, així de cru. El contrari és condemnar-nos a l’estancament i a la decadència.

Em de tenir clar que caminem cap a una Europa unida de caràcter multiètnic, i per tant amb conflicte. Això cal assumir-ho, sense por ni fatalismes. Viurem grans canvis i cal acceptar-los. Si un camina pels carrers de les poblacions europees, hom veu totes les races i colors (també religions), és el quotidià. Com tots els canvis costa acceptar-los, i generen conflictes, però cal afrontar-los. Cal política i intel·ligència. O pot ser l’ordre és l’invers?. Tan s’hi val, perquè ens hi entenguem ràpid: cal generositat, comprensió, i acceptar que tot gran canvi té costos. Cal minimitzar-los i no és una bona política amagar el cap sota l’ala. El tema exigeix prudència i consens i no es poden utilitzar les campanyes electorals per tirar-nos el problema pel cap.