Site Meter

12 de setembre, 2006

Onze de Setembre al Parlament de Catalunya

Ahir, i en el decurs de la celebració de l’Onze de Setembre en el palau del Parlament de Catalunya, vaig tenir la ocasió, amb l’amic Jordi Sánchez de parlar uns dotze minuts amb l’expresident Pujol. Una conversa interessant del que en vull destacar una part. Amb el seu estil directe en va dir: “Mireu, si l’ 1 de Novembre no som capaços de parar aquesta deriva en la que estem, el país va al desastre”. Tant el Jordi Sánchez com jo mateix varem quedar una mica perplexos. Jo li vaig preguntar: “President a quin desastre us referiu?”. Desposta: “Aquí no es produirà un canvi generacional, sinó de gent que no sent i no estima el país”. Com podeu suposar això va donar per una conversa un tant estranya. Vull evitar comentaris malèvols.

El que em preocupa és el rerefons. Al meu entendre hi ha una gran por cap a la gent que no ha nascut a Catalunya. El Jordi Pujol _ que és molt intel·ligent_ ja fa molts anys que té por del que ell anomena la desnaturalització, que segons ell pot representar la incorporació del “nous catalans”. No em refereixo al “últims” sinó als “penúltims”, ja m’enteneu a aquells que fa anys que varen venir d’altres indrets d’Espanya.

Aquests que ara, via Montilla, podran accedir a la màxima magistratura política de Catalunya. Això, ja ha passat a molts ajuntaments catalans (afortunadament) i, ara cal que passi a la Generalitat perquè això serà un signe de normalitat democràtica i de país sa política i socialment.

6 Comments:

At 5:36 p. m., Blogger Pedro said...

És evident que el preocupa a Pujol no és que Montilla no hagi nescut a Catalunya, el que preocupa Pujol és la visió sectària que Montilla té de la política.

 
At 6:27 p. m., Blogger Marc Arza Nolla said...

En Montilla no pot ser President mentre no faci una declaració pública de compromís amb els interessos de Catalunya com a única prioritat.

És evident que per la seva trajectòria, molts catalans d'esquerres i de dretes dubten de la fidelitat al país de'n Montilla.

Salut,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com

 
At 7:45 p. m., Blogger Papitu said...

La por de l’ex-president és la por de la mare que no vol deixar que el fill marxi de casa a fer-se gran. La por dels qui creuen que ells i només ells saben el que li cal a Catalunya. La por dels qui després de 23 anys governant s’han pensat que ells són o representen la veritable Catalunya. Però no és així, Catalunya som i l’hem fet entre tots i totes, els que hi érem i els qui han vingut. Cornellà és tan Catalunya com el monestir de Montserrat o el Pedraforca. Ara cal que Catalunya segueixi creixent i sigui governada per qui el poble decideixi o no serà. Els governs patricis fa molt temps que van passar de moda.

Papitu
http://closministre.blogspot.com/

 
At 8:13 p. m., Blogger Josep Pinyol said...

Coincideixo en les apreciacions de Jordi Pujol. Constato que són una proclamació del seu fracàs. Si després de ser durant 23 anys President de la Generalitat no pot assegurar la supervivència de la nostra nació, vol dir que la seva política ha fracassat. Ha fracassat el seu suport a la Constitució de 1978 i a la monarquia postfranquista que no garanteixen les eines imprescindibles per a que la nostra identitat i la nostra llengua puguin sobreviure. Per als visitants Montreal fa 25 anys era anglófona; avui és francofona. Però per convertir el carrer St James Street, l'equivalent de Wall Street a Nova York, en Rue Sant Jacques, els grans bancs canadencs van traslladar la seva seu social a Toronto. Es veu que la nacionalització de les companyies elèctriques que va fer l'esquerra quebequois no els va acabar d'agradar. El manteniment de la Constitució de 1978 ens condemna a la desaparició. La supervivència de la nostra nació només la pot assegurar seguir l'exemple del Partit Québécois.

 
At 12:45 p. m., Blogger sin pelos en la lengua said...

Bueno, bueno, bueno. O sea que Marc Arza cree que las derechas y las izquierdas de Catalunya están unidas por la fidelidad a Catalunya. Vaya, vaya. Puede tratarse de algo original esta idea, pero hasta ahora no ha sido comprobada.

¿Se propone que José Montilla se queme a lo bonzo gritando Visca Catalunya para que algunos confíen en su catalanidad? Vaya, vaya.

 
At 6:13 p. m., Blogger Pedro said...

Per mi Montilla és la continuació del projecte Maragall, els resultats del projecte Maragall ja els hem vist, el desastre sense precedents, mai un govern amb tants periodistes a favor havia rebut tantes crítiques des de sectors tants diferents per coses tant diverses i relacionades amb tots els àmbits.
Jo no vull més tripartit, vull una altra cosa. I Montilla va ser un dels enginyers del tripartit i una de les persones que més va fer perquè funcionés malament.

No té res a veure amb la catalanitat de Montilla les poques ganes que governi.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home