Orient Mitjà: l'escalada continua

El Govern d’Israel, una vegada més ha donat mostres de la prepotència i la impunitat en la que sol actuar. La mort dels cascos blaus de l’ONU n’és una mostra palpable, ja que aquestes forces d’observació porten més de tres dècades assentades en aquest territori sota el comandament de l’ONU. Aquesta impunitat sols és possible perquè compta amb el suport incondicional –i criminal- dels Estats Units, la prova palpable la tenim un cop més, en que aquest país ha rebutjat plantejar un alt al fort al Líban tal com demana Nacions Unides i els seus aliats.

Mentrestant, l’escalada de morts i destrucció continua amb un balanç cada cop més tràgic de víctimes civils, d’escoles, d’hospitals, d’objectius que no persegueixen una altra cosa que la destrucció massiva del Líban. Si comparem aquesta nova escalada del conflicte de l’Orient Mitjà cal fer notar que, aquest cop l’exèrcit d’Israel no s’enfronta a cap altra exèrcit regular com en altres ocasions i per cert, que va guanyar amb relativa rapidesa i efectivitat (bèl·lica). Aquesta vegada es confronta a una guerrilla organitzada i molt radical –i pel que sembla molt efectiva- hi està trobant una resistència inesperada. Aquí rau, a parer meu el principal perill aquesta vegada: el conflicte es retroalimenta contra més violència israelí, més radicalitat d’Hezbolá. Doctrina contra doctrina i això és el perill més gran.

Que Síria i Iran hi son darrera, jo no en tinc cap dubte. Però també hi són la guerra d’Irak i els Estats Units, i el petroli, i etc. etc... El que es tracta no és de buscar les arrels històriques i presents, si no de parar el conflicte i, això cal buscar-lo per la via diplomàtica: cal l’alt al foc i la força d’interposició sota el comandament de l’ONU.

És per això que em sembla assenyada i valenta la posició del Govern Espanyol i del President Zapatero: cal parar la guerra i cal dir-ho alt i fort. Cal ser valent, encara que sigui a contra corrent i ser antibel·licistes (pacifista) perquè això connecta amb al voluntat majoritària de la gent: d’aquí, d’allà, d’arreu del món.

P.S. Felicito a l’Alcalde Baron que al seu petit parlament de la crida de les Santes va tenir l’encert i el sentit de l’oportunitat de fer una crida a la pau a l’Orient Mitjà i per tant desitjar la pau i la felicitat de la gent que, en aquests territoris estan patint d’una manera tant tràgica.