CiU, desconcertada

CiU







Amb l’estatut aprovat el President Maragall que ha renunciat a tornar-se a presentar i, davant la perspectiva de la candidatura de Josep Montilla com a cap de llista del PSC, observo un alt grau de perplexitat en els dirigents de CiU. Tinc la impressió, que estan davant d’una situació política que no havien imaginat així.

Els estrategues electorals de CiU, havien contemplat un altre escenari polític; segurament amb la presència de Maragall al front de la candidatura del PSC i, és clar amb un disseny de campanya molt diferent al que hauran de fer ara. La veritat és que, al meu entendre aquest és el pitjor escenari per ells. Sóc conscient que, per nosaltres, per al PSC estem davant d’un repte difícil i que ens obligarà a desfermar les nostres millors energies – i talents – però bé, a això ja hi estem acostumats, ja que l’esquerra sempre ha de treballar amb les pitjors condicions materials per tal de fer arribar el seu missatge.

Ara, deixeu-me que torni a CiU. En què es troben?, primer en que - com tots - no saben si guanyaran les eleccions. Fins aquí no dic res de nou; però lo greu per ells és que no tenen gens clar si podran formar govern en cas de ser els més votats (a aquestes alçades ja es pot descartar les majories absolutes). Amb el PP jo crec que ara per ara – i per molt temps – no és possible, a menys que es vulguin suïcidar políticament i, encara menys, sense que el PP mani a Madrid. Amb ERC, tampoc els hi serà fàcil, entre altres coses per problemes interns (Duran Lleida i les seves aspiracions polítiques) i, perquè ERC al meu entendre li interessa més reeditar el tripartit – tot i que sigui amb pitjors condicions – amb el PSC i ICV.

En aquest escenari – possible – el PSC apareix com la força central, no sols capaç de guanyar les eleccions; també, la que té més possibilitats de formar govern sense grans concessions programàtiques. I, és aquí precisament on els socialistes apareixen com la força necessària, la que està en millors condicions per desenvolupar el nou Estatut, el que permetrà portar a terme una nova forma de governar: el govern de la gent.

El govern que permetrà desplegar totes les potencialitats que ofereix l’Estatut, aquell que CiU no es va atrevir a tirar endavant quan governava – 23 anys – i, pactava amb el PP no per fer la reforma sinó per tal de mantenir-se en el govern a Catalunya.

És per tot això que ara es despengen amb aquesta proposta tan fora del context polític i jurídic del nostre país – llista més votada? - . Malament s’ho deuen veure quan encara ni tant sols convocades les eleccions, ja les donen per perdudes. Fa 4 dies, l’Artur Mas i en Duran Lleida deien que no els hi feia cap por cap possible candidat socialista. Pot ser no, però el PSC el partit de l’Estatut, els ha desconcertat i, - dit amb termes col·loquials – descol·locat.