El PSC i el futur

Catalunya i amb ella tots els partits polítics catalans han tancat una etapa. En paral·lel se’n obra una de nova, que d’altra banda, es presenta molt interessant.

Els historiadors tindran oportunitat –al llarg dels anys- de valorar, el que ha representat aquest petit període històric de l’anomenat “Govern tripartit”, però que a mi m’agrada més dir-ne “el del Pacte del Tinell”. Perquè el que neix com a conseqüència d’aquest acord polític és la Presidència de Catalunya, la Presidència del Parlament i el Govern de Catalunya, i tot això, sota la definició de Govern Catalanista i d’Esquerres (en majúscula, que no pot ser d’altre manera).

Aquest Govern i aquest Parlament, amb el President Maragall el davant, són els impulsós i els principals responsables, que avui Catalunya –i perquè no dir-ho també Espanya- tingui un nou marc jurídic, que possibilitarà tirar endavant una gran obra de Govern, que situí a Catalunya a les millors quotes de benestar i afavoreixi la nostra inserció a Europa.

I és per això, que més que mai, necessitem un Govern Catalanista i d’Esquerres presidit per un socialista.

Maragall serà, ja per la història, el President que ha fet possible el nou Estatut. Ara toca que José Montilla sigui el President de la Catalunya del segle XXI, el President de la Catalunya del present i del futur: oberta, plural i integradora.

La Catalunya moderna i europea que alguns sempre em somiat, dins d’una Espanya federal. Però també, amb pau, perquè no hem d’oblidar que les eleccions al Parlament i el nou Govern es faran en el marc de la negociació per la pau que ahir ens va anunciar el President Zapatero, i que no em cansaré de desitjar-li tot l’encert, que no dubto tindrà, i que culminarà amb èxit, que serà de tots.