Site Meter

29 de juny, 2006

Estatut i municipi*

*(article publicat de forma resumida a Capgros.com)

Després d’un llarg i feixuc procés –pràcticament de dos anys i mig- Catalunya compte amb un nou Estatut. Sens dubte el camí ha estat llarg i, a vegades, pesat, però sens dubte a valgut la pena ja que a partir d’ara el nostre país comptarà amb un instrument d’atogovern que millora substancialment el de l’any 1979.

Cal recordar, que la reforma de l’Estatut era una reivindicació constant ja que tots havíem constatat que l’anterior ja ens havia quedat estret.

Davant els nous reptes que tenim plantejats, calia un nou instrument jurídic que permetés afrontar-los amb garantia d’èxit.

És per això que calia un nou Estatut que incorporés respostes als nous problemes, sensibilitats i situacions dels ciutadans, aprofundir en l’autogovern de Catalunya al voltant de tres grans qüestions: el reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya, l’increment de les competències de la Generalitat i una millor garantia del seu exercici efectiu, i un finançament just.

Avui, tenim ja, aquest instrument gràcies a l’esforç de molts, i crec que és de justícia reconèixer la tasca del President Maragall i del Pacte del Tinell. En el frontispici d’aquell acord de govern, hi havia de forma destacada, la reforma de l’Estatut. Reforma que tots reclamaven però que amb vint-i-tres anys de governs CiU no s’havia fet i, crec que, no es pot oblidar, ara que tothom es posa les medalles.

Permeteu-me que des de la perspectiva local destaqui quelcom que em sembla important, amb refereixo al capítol que es refereix als ens locals i l’organització territorial. En l’Estatut de l’any 1979 en les disposicions generals, l’article 5.1 deia que “la Generalitat de Catalunya estructurarà la seva organització territorial en municipis i comarques; també podrà crear demarcacions supracomarcals”, tot sabem d’on veníem i per tant no es tracta de fer una crítica a l’Estatut de Sau, però evidentment que, molts dels mals que s’ha trobat l’adminstració local, venen del poc reconeixement que l’Estatut feia del paper de l’administració local. Jo aquí, afegeixo, que una gran part es deu que els partits nacionalistes mai han cregut amb el paper dels ajuntaments; sempre he dit que el President Pujol veia a Catalunya no com una nació, si no com un gran ajuntament i ell com el batlle de tots. D’aquí se’n deriva la seva forma de governar: centralista i presidencialista.

El nou Estatut, a parer meu, corregeix els dèficits de l’anterior i reconeix l’autonomia i les capacitats dels ens locals. En aquest sentit fa referència explícita i detallada de les seves competències i facultats, incloses les competències financeres i la suficiència de recursos. També reconeix la seva estructura territorial bàsica en municipis i vagueries, ara caldrà desenvolupar-lo, està en les nostres mans.

1 Comments:

At 3:17 p. m., Blogger ADMITNOTHING said...

http://www.toughjews.blogspot.com/

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home