Israel-Palestina: els morts no compten

Hem pogut llegir els titulars dels mitjans de comunicació que Olmert, el primer ministre israelià, ha ordenat a l’exèrcit que ‘faci el que sigui’ per tal d’alliberar al soldat capturat.

Què s’amaga –eufemísticament- darrera d’aquesta ordre? Digueu-m’ho amb totes les paraules: un cop d’estat encobert, perquè la realitat és que vol acabar amb l’Autoritat Nacional Palestina. No hi ha una altra cosa, ja que, és evident que la resposta israelita és del tot desproporcionada.

Permeteu-me una dada que il·lustra el que acabo de dir: el els tres últims dies els militars israelians han llençat 1.200 projectils, els activistes palestins, tres coets casolans.

Aquesta acció criminal del Govern d’Israel, no està al marge del seguit de mesures des de que Hamàs va guanyar les eleccions i la primera resposta va ser tallar el lliurament de diners a l’administració palestina, per tal de col·lapsar-la. Ja abans que Hamàs guanyés les eleccions –un any abans- els governs de Sharon i Olmert van desentendre les peticions de reprendre negociacions.

Crec, honestament, que aquesta és una política suïcida, que no porta enlloc. Tan mateix sí, porta a perpetuar l’enquistament permanent en el que es troba la situació a l’Orient Mitjà. Per desgràcia, cada cop estic més convençut que uns i altres, i també, la comunitat internacional, que entre 5 i 6 mil morts anuals son perfectament assumibles i que el patiment de milers i milers de persones no tallarà la digestió dels mandataris d’ambdós bàndols, ni el món àrab, ni dels dirigents, ni els governs, ni organitzacions internacionals.

Sé que avui és utòpic dir-ho, però cal que uns reuneixin l’existència de l’Estat d’Israel i els altres facilitar la creació de l’Estat Palestí i per tan comencin per abandonar els terrenys ocupats. Cal reobrir negociacions: ja.

(Foto: http://www.rdbcub.it/palest_comitato_donne.htm)