Immigració, pors i oportunitats
Aquests dies hem tingut coneixement de dues notícies que situen davant de l’opinió pública dos aspectes contradictoris del fenomen migratori.
Em refereixo a l’enquesta periòdica que ha fet pública el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat que, una vegada més, situa a la immigració com a primer element de preocupació dels ciutadans de Catalunya. Un dia després els mitjans es fan ressó del treball dirigit pel catedràtic d’economia aplicada, encarregat pel servei d’estudis de Caixa Catalunya en el que s’indica: “el ritmo de crecimiento de la economia catalana en los últimos años no és comprensible sin el shok”.
La immigració, com tots els grans fenòmens socials, crea situacions ambivalents, que comporten diferents graus de comprensió/incomprensió en funció de com ens sentim afectats/amenaçats, per la nova situació que es crea. I, no es pot amagar, que vist des de tots els punts de vista, la immigració afecta directa o indirectament la vida de les persones. Crea per tant, sentiments contradictoris que cal saber assimilar i conduir adequadament.
Em permeto afirmar que el balanç, a dia d’avui, és molt positiu; no sols per el que representa en l’aportació econòmica: creació de riquesa, ocupació, aportació al PIB en definitiva. També perquè ja ha corregit a l’alça la taxa demogràfica, i la de natalitat, (o oblidem que ha Catalunya eren les més baixes del món), per tant, per la contribució a la tresoreria de la Seguretat Social i per el manteniment del sistema públic de pensions.
Podria senyalar altres aspectes positius, però no voldria allargar-me –ja ho faré un altre dia-, com no pot ser d’una altra manera, hi ha aspectes negatius, com tot a la vida. Però, d’això també en parlaré. Ara permeteu-me que faci una referència a un altra aspecte que em sembla interessant. Em refereixo que el Govern de la Generalitat ha destinat 145 milions d’euros a desenvolupar polítiques d’acollida i integració a favor dels immigrants.
Aquesta quantitat representa augmentar en un 40% els fons destinats en anys anteriors, i que estan repartits en tres Conselleries. I, és la d’educació la que s’emporta la part més important, em sembla molt destacable que sigui així, ja que molts immigrants ja porten temps aquí, i, per tant han fet el reagrupament familiar i molts dels seus fills ja han nascut a Catalunya. Aquests fons fan destinats, especialment, als centres educatius que tinguin alumnes immigrants. També, a ajudes i beques per menjadors i transport escolar. I, a desenvolupar programes d’igualtat d’oportunitats. També, a portar a terme un pla de ciutadania i immigració que, entre altres coses, potenciarà l’ús del català entre els immigrants.
Avui Catalunya hi ha 938 aules d’acollida i aquests fons permetran augmentar-les.
Finalment dir, que Catalunya és qui més fons rep destinats a impulsar polítiques de cohesió social, 40 milions d’euros, 16 dels quals destinats als ajuntaments, per impulsar polítiques socials, itineraris formatius, que els donaran a conèixer el món laboral i el món en que hauran de conviure.
Per tant, i com a conclusió: fora pors i contribuïm tots a les polítiques que possibilitin la integració real d’aquests ciutadans. Tots en sortirem beneficiats, els d’aquí i els nous vinguts.
Em refereixo a l’enquesta periòdica que ha fet pública el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat que, una vegada més, situa a la immigració com a primer element de preocupació dels ciutadans de Catalunya. Un dia després els mitjans es fan ressó del treball dirigit pel catedràtic d’economia aplicada, encarregat pel servei d’estudis de Caixa Catalunya en el que s’indica: “el ritmo de crecimiento de la economia catalana en los últimos años no és comprensible sin el shok”.
La immigració, com tots els grans fenòmens socials, crea situacions ambivalents, que comporten diferents graus de comprensió/incomprensió en funció de com ens sentim afectats/amenaçats, per la nova situació que es crea. I, no es pot amagar, que vist des de tots els punts de vista, la immigració afecta directa o indirectament la vida de les persones. Crea per tant, sentiments contradictoris que cal saber assimilar i conduir adequadament.
Em permeto afirmar que el balanç, a dia d’avui, és molt positiu; no sols per el que representa en l’aportació econòmica: creació de riquesa, ocupació, aportació al PIB en definitiva. També perquè ja ha corregit a l’alça la taxa demogràfica, i la de natalitat, (o oblidem que ha Catalunya eren les més baixes del món), per tant, per la contribució a la tresoreria de la Seguretat Social i per el manteniment del sistema públic de pensions.
Podria senyalar altres aspectes positius, però no voldria allargar-me –ja ho faré un altre dia-, com no pot ser d’una altra manera, hi ha aspectes negatius, com tot a la vida. Però, d’això també en parlaré. Ara permeteu-me que faci una referència a un altra aspecte que em sembla interessant. Em refereixo que el Govern de la Generalitat ha destinat 145 milions d’euros a desenvolupar polítiques d’acollida i integració a favor dels immigrants.
Aquesta quantitat representa augmentar en un 40% els fons destinats en anys anteriors, i que estan repartits en tres Conselleries. I, és la d’educació la que s’emporta la part més important, em sembla molt destacable que sigui així, ja que molts immigrants ja porten temps aquí, i, per tant han fet el reagrupament familiar i molts dels seus fills ja han nascut a Catalunya. Aquests fons fan destinats, especialment, als centres educatius que tinguin alumnes immigrants. També, a ajudes i beques per menjadors i transport escolar. I, a desenvolupar programes d’igualtat d’oportunitats. També, a portar a terme un pla de ciutadania i immigració que, entre altres coses, potenciarà l’ús del català entre els immigrants.
Avui Catalunya hi ha 938 aules d’acollida i aquests fons permetran augmentar-les.
Finalment dir, que Catalunya és qui més fons rep destinats a impulsar polítiques de cohesió social, 40 milions d’euros, 16 dels quals destinats als ajuntaments, per impulsar polítiques socials, itineraris formatius, que els donaran a conèixer el món laboral i el món en que hauran de conviure.
Per tant, i com a conclusió: fora pors i contribuïm tots a les polítiques que possibilitin la integració real d’aquests ciutadans. Tots en sortirem beneficiats, els d’aquí i els nous vinguts.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home