Montilla, torre de nou

Foto: Óscar Rojano

Després de l’èxit de la jornada castellera viscuda a Mataró, en motiu de Les Santes, en que els castellers de Vilafranca varen aixecar un magnífic castell torre de nou amb folre i manilles, em va venir al cap la figura de l’estimat Joan Raventós. Els que el varem conèixer, de ben segur que no els estranyarà, ja que la seva afició –i devoció- per el món casteller era de sobra coneguda.

Vaig conèixer a l’amic Joan Raventós en el temps de l’Assemblea de Catalunya –d’això ja fa molt- en la preparació, la celebració i després varem sovintejar la relació a la seva Comissió Permanent. Les circumstàncies de la vida política em varem portar de gaudir de la seva bonhomia i de la seva saviesa política, primer a la Presidència del PSC i després a la Comissió de Garanties que ell va presidir abans que la seva malaltia l’impedí poder seguir amb plenitud com a ell li hagués agradat. Recordo això, perquè era freqüent escoltar-li evocacions al món casteller, no sols –que també-, per destacar-ne la seva bellesa, si no l’esforç, el sacrifici, l’esperit de companyonia. El treball anònim, esforçat i constant que feia possible una gran tasca col·lectiva que quasi sempre s’acaba coronant amb un nou castell, a vegades després de molts anys.

Ell, sense pretendre-ho, ens alliçonava comparant aquesta tasca amb el socialisme. Amb aquell treball callat i constant d’un gran col·lectiu que es corona amb un èxit, que ens omple de joia.

Això és el que passarà amb la candidatura de Montilla a la Presidència de la Generalitat. El treball anònim, esforçat i constant de milers d’afiliats i simpatitzants, faran que la voluntat de transformació social de la gran majoria del poble de Catalunya facin possible que l’hora del catalans ha arribat. Perquè la candidatura de Montilla representa això: la política de la gent, i l’esforç callat, per donar resposta als vells i nous reptes en que s’enfronta la ciutadania de Catalunya.