Site Meter

01 d’agost, 2006

Zapatero, Montilla, Baron, passió per la política


Fa uns dies, en allò que se’n sol dir una ‘xerrada de cafè’, compartint una agradable vetllada amb la meva dona (la Núria), un bon amic nostre ens deia que, llegint els meus post li semblaven que parlava molt dels que manen, que d’alguna manera els hi feia ‘la rosca’. Per norma, quan algú em fa una observació m’agrada reflexionar-hi.

Vaig repassar els meus escrits, amb ànim autocrític i, ven-t’ho aquí que, estadísticament, parlo poc del poder –o això em sembla a mi- del que realment parlo –em sembla- és de política; de la política de la gent i la política de les coses.

He parlat de política internacional, de política espanyola, molt sobre terrorisme –de cóm acabar-hi-, de pau, de política catalana, per tant de l’Estatut –actualitat mana- i ara me’n adono, poc de política local i això caldrà corregir-ho, sobretot quan s’acostin les municipals.

Avui, parlaré de tres persones que manen –encara que només sigui per donar la raó al meu amic Quim- i, manen bé, almenys al meu entendre.

El títol aboca tres personatges i tres nivells de govern però els tres tenen un denominador comú: la passió per la política.

Per la política en lletra majúscula, per aquella que impregna l’activitat del govern de valors ètics i morals. Perquè, si pot estar més o menys d’acord amb algunes decisions preses, es pot considerar l’oportunitat o no d’una determinada decisió. De prioritzar una cosa vers l’altra, dels graus d’intensitat dels canvis polítics i socials. Però del que no es pot dubtar es que, una cosa presideix l’actuació dels tres allà on governen: el fil conductor és el ciutadà, que es mani per els ciutadans.

2 Comments:

At 6:12 p. m., Blogger Javi said...

En la política actual hi han massa polítics que governen o desitjarien fer-ho sense el denominador comú del que parles al post i amb el que hi estic completament d'acord.

Existeixen governants que només volen el poder pel sol fet de tenir-lo, sense prioritzar la finalitat real del que crec que significa fer política: treballar i buscar solucions als problemes de la ciutadania, alló que tu anomenes manar per als ciutadans.

I penso que en les properes eleccions autonòmiques es contraposaran de manera molt clara aquestes dues visions de la política, la que necessiten els ciutadans envers la que busca governar sense ser projecte de persones. La dels fets contra la dels venedors paraules que treuen conills del barret.

En definitiva, la passió per la política situada al davant del desig d'alguns polítics, quan en realitat el que importarà serà el desig de les persones.

 
At 4:58 p. m., Blogger Tercera Edad said...

Hola ANTONI yo creo que mataró de hoy tenemos buenos políticos y un cosa muy importante para mi es que casi todos son jóvenes y con ganas de trabajar cosa que no pasa en muchos sitios, tendrán errores por que son humanos pero un país debe de tener personas jóvenes en según que sitios con otras mentalidades y comprendido mejor ala juventud que son los que viene con nuevas ideas y nuevas ilusiones un saludo ENCARNA

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home