El cayuco de cada dia

Cada dia, com un riu que no s’atura mai, els mitjans de comunicació ens transmeten les imatges –dramàtiques-, dels cayucos plens d’immigrants. Són imatges colpidores, plenes de tragèdia; plenes de mort i vida. Així és el nostre, tant ple de contradiccions que fan del dia a dia, un anar i venir de sentiments ambivalents.

El dolor i la ràbia davant aquestes imatges, conviuen amb la joia de veure les mostres de solidaritat que desfermen entre la gent que els acull –o els rescata en alta mar-, els cuiden, els alimenten, els acaronen. I, tot això, espontàniament. El millor sentiment és, precisament aquest, el que surt de dins, el que fa que un ser humà ajudi a un altre, sense res a canvi. Ni la pitjor gent s’atreveix, -almenys en públic- a criticar això. Tots hem pogut veure aquests dies, el silenci covard i rastré del Partit Popular i els seus dirigents.

M’hagués agradat, escoltar com condemnaven l’actitud dels pescadors que els rescataven i, el gest espontani de les persones a la platja acollint-los solidàriament, però no, han callat, ja hi seran a temps a dir després que “la culpa és del govern”.

Penso que si hagués un Premi Nobel a la solidaritat humana, aquesta gent dels vaixells de pesca i de les platges de les Illes Canàries en serien els meus candidats.

Permeteu-me ara una petita reflexió –que consti que no vull amargar les vacances a ningú-, però crec que cal fer-la: hem pensat que aquesta gent que estem acollint de forma tant solidaria (i encomiable), és precisament, la que després, conviurà al nostre costat? O direm que els ajuntaments els hi donen tot? Que tenen prioritat als pisos de protecció oficial? A les beques escolars, als ajuts per menjador? Ens prenen el treball nostre i dels nostres fills? Etc. etc.

Amb això vull dir que, el camí de cada dia exigeix solidaritat a tots els indrets. La convivència humana vol de l’esforç dels poders públics per organitzar-la i fer-ho bé; però, també, i molt, del nostre esforç quotidià per fer-la possible. També, a voltes, amb renúncia que ens poden omplir de joia, perquè cada dia neix l’home nou.

(Imatge: http://www.typicallyspanish.com/news/uploads/cayuco.jpg)