Immigració i el dret a vot

El començament del curs polític ve marcat, principalment, pel tema de la immigració. Les enquestes, tant les oficials com les mediàtiques, el senyalen com la principal preocupació –a molta distància- dels ciutadans d’aquest país. És allò del peix que es mossega la cua: en parlem per que ocupa molt d’espai als mitjans, i ens preocupa per que les notícies que genera, quasi sempre tenen un tractament negatiu que, a la vegada generen més notícies de signe negatiu.

Sempre he cregut que la pitjor manera d’encarar un fenomen, sigui nou o vell, és des de la por. Aquesta, només genera: incertesa, inseguretat i rebuig. Alhora, no ens deixa veure allò que té de positiu.

El fenomen de la immigració conté els elements: raça, religió i hàbits socioculturals, que poden desfermar el més negatiu del ser humà. Si a tot això hi ajuntem la lluita política el còctel esdevé explosiu.

A Catalunya tenim en perspectiva dues conteses electorals: autonòmiques i municipals. Només ha calgut que el PSOE i IU plantegin la proposició no de llei, del possible dret a vot dels immigrants no comunitaris, per què es desfermés un debat del tot distorsionat sobre la conveniència o no així com sobre la oportunitat.

No cal ser gaire llest per veure el “peuet del llop” de les posicions reaccionàries, darrera de moltes reaccions pretesament ben intencionades. No recordo aquest debat quant la UE va acordar que els ciutadans comunitaris podien votar a les municipals. Ho recordeu? Potser el problema és que ara parlem dels pobres? Doncs, bé, jo vull que els pobres votin. Recordem la història: dones, negres, etc. E que la incorporació del dret a vot no ha estat parella a la dels altres ciutadans a molts països? Doncs, no repetim errors històrics. Els drets no es discuteixen; en tot cas es regulen. Un home/dona un vot. Qui viu, treballa i paga impostos cal que tingui dret a vot. I això, que ningú ho dubti és un gran factor d’integració.