Cremar les naus
Hi ha una imatge – quasi clandestina – que, al meu entendre, és tot un símbol del que passarà al nostre país a les properes dècades. La destrucció dels cayucos - anteriorment, les pateres-. És el què cal fer, per raons higièniques i, per l‘estat lamentable i inservible en què es troben. Però, convindreu amb mi que, simbolitza i il·lustra d’una manera molt gràfica que els immigrants venen amb voluntat de quedar-se.
La majoria es quedarà al nostre país, altres derivaran cap a altres països de la UE, fins i tot – com hem pogut llegir – molt pocs donaran el salt cap a Amèrica. Però, els més es quedaran i faran reagrupament familiar, constituiran famílies amb fills nascuts aquí i, uns i altres, seran els nostres conciutadans. Quan més aviat acceptem aquest fet, més aviat estarem en condicions d’encarrilar correctament el fenomen, encarar la nova realitat i, evitar que esdevingui un problema.
La majoria es quedarà al nostre país, altres derivaran cap a altres països de la UE, fins i tot – com hem pogut llegir – molt pocs donaran el salt cap a Amèrica. Però, els més es quedaran i faran reagrupament familiar, constituiran famílies amb fills nascuts aquí i, uns i altres, seran els nostres conciutadans. Quan més aviat acceptem aquest fet, més aviat estarem en condicions d’encarrilar correctament el fenomen, encarar la nova realitat i, evitar que esdevingui un problema.
Aquests dies, hem pogut seguir el debat – per posar-li un nom – en els mitjans de comunicació, de polítics i sobretot de periodistes i opinadors de tots els gustos. La conclusió és molt lamentable. L’aiguabarretg d’ignorancia i hipocresia amb la bona fe (buenisme) i l’esperit caritatiu tenen un nexe comú: ningú els veu com els – seus conciutadans del demà -; uns perquè no els volen de cap manera (però no ho diuen, almenys obertament) i, altres perquè no s’ho imaginen. Però tots, insisteixo tots: impel·lits per la por.
Ens agradi o no, aquesta és la realitat del nostre país i, ho serà en l’esdevenidor però amb molta més gent.
Parlem del dret a vot dels immigrants? Parlem-ne. Però parlem també d’economia, perquè es tracte d’això: en primer lloc és un problema econòmic.
Si entenem això, entendrem determinats debats de l’Organització Mundial de Comerç del fracàs del G-6 en la Conferència de Doha. Per cert, perquè no comencem perseguint amb més contundència l’economia submergida? Que com a ciutadans cal que sentim repugnància moral per la utilització que en fem tots. També, tu i jo a petita escala. O no?
Ens agradi o no, aquesta és la realitat del nostre país i, ho serà en l’esdevenidor però amb molta més gent.
Parlem del dret a vot dels immigrants? Parlem-ne. Però parlem també d’economia, perquè es tracte d’això: en primer lloc és un problema econòmic.
Si entenem això, entendrem determinats debats de l’Organització Mundial de Comerç del fracàs del G-6 en la Conferència de Doha. Per cert, perquè no comencem perseguint amb més contundència l’economia submergida? Que com a ciutadans cal que sentim repugnància moral per la utilització que en fem tots. També, tu i jo a petita escala. O no?
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home