Pinzellades d'actualitat

Aquest cap de setmana s’ha celebrat la Conferència Política del PSOE, tindrem ocasió de parlar de les propostes polítiques aprovades, entre altres coses perquè a partir d’ara seran incorporades als programes electorals i, poc a poc aniran impregnant l’actuació política dels socialistes a la societat i als diferents nivells de l’Administració que en formem part. La gran avantatge dels partits de govern –també la gran responsabilitat- és que poden portar a la pràctica allò que proposen en els seus programes i per la qual cosa els ciutadans els voten.

Voldria però, destacar dos aspectes del discurs polític del President Zapatero, que considero especialment rellevants (entre d’altres): primer el procés de pau a Euzkadi, Zapatero deia que és incompatible amb les presses; té raó, tots els que volem la pau sabem que el procés serà molt lent, que l’important és avançar en la bona direcció: que ETA no mati, i que no es facin concessions polítiques.

No ens hem d’estranyar de certs rebrots de “kale borroka” ni de les manifestacions setmanals, ni de les amenaces d’alguns dirigents aberzales. Em preocuparien que no n’hi haguessin, això voldria dir que el Govern està fent concessions; però no és així.

Ara el més important és que l’entorn de Batasuna i els seus dirigents entenguin que per poder-se presentar a les eleccions municipals cal respectar la legalitat i, per això ha de condemnar la violència. A partir d’aquí segur que es donarà un gran pas endavant.

Ara, paciència, prudència i donar suport al Govern. Sense vacil·lacions com correspon als demòcrates.

La segona qüestió és la referida a la deriva cap a l’extrema dreta d’un sector del PP. Comparteixo plenament aquesta opinió i el més greu és que a curt i mig termini no hi veig possibles correccions ans al contrari. Les opinions sobre l’11-M convertides en preguntes i iniciatives parlamentàries per el PP, les opinions polítiques sobre la immigració de signe clarament dretà, les comparacions fal·laces entre la guerra del Líban i l’Afganistan i el paper d’Espanya en elles ..., fan molt difícil la col.laboració institucional entre Govern i oposició en el que son problemes d’Estat; opinables –faltaria més- però que necessiten acord dels grans partits de l’Estat. Com passa a totes les grans democràcies occidentals.