El PP de cada dia, quin perill!!

Cada dia em sorprèn més negativament les posicions del PP. Els dirigents populars semblen abocats a una carrera destructiva –també, autodestructiva- sense aturador.

Si es parla d’economia, la seva descripció és la del més absolut desastre de la situació econòmica del país; després, la realitat i les xifres avalades per els més prestigiosos serveis d’estudis diuen tot el contrari. Les estadístiques oficials i la comptabilitat nacionals diuen el contrari. La simple observació del nostre entorn diu el contrari. Però no, per ells tot va malament.

Si parlem de política internacional i del paper d’Espanya en el concert internacional això ja és el colmo: desastre absolut, aïllament, desprestigi, etc. Després la realitat demostra el contrari. Em millorat les nostres relacions amb la UE; també amb sud-amèrica, ha millorat el nostre pes a l’ONU. I cada cop més governs, mandataris i experts internacionals avalen la proposta d’Aliança de Civilitzacions formulada pel President Zapatero.

Si parlem de política d’immigració; ja no cal ni dir que tot és un error. No se’n recorden ells varen fer tres lleis d’immigració i la més nombrosa legalització de sense papers. Però per això no hi ha memòria.

Podria continuar l’enumeració de l’inventari de desastres que ens anuncia cada dia el PP; però no val pena, ja que està en la memòria de tots nosaltres. Per cert, el Govern Zapatero ha estat capaç de tancar un bon acord amb l’Esglèsia Catòlica en el referent a finançament; tema, que com tots sabem ve de lluny i, que el Sr. Aznar no va ser capaç de resoldre.

Voldria però tornar al començament de l’escrit, em sembla delirant, sí delirant, l’actitud dels dirigents del PP en relació a l’11M. Cóm pot un partit que té més de 10 milions de vots, el principal partit de l’oposició, que algun dia tornarà a governar –espero que tardi-, entrar en aquesta bojeria de l’extrema dreta mediàtica (Cope, El Mundo, Intereconomia, Época) actuar de plataforma i donar cobertura política a la desqualificació sistemàtica d’institucions cabdals pel funcionament de l’Estat? Estem parlant de la Judicatura, de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, estem parlant del Parlament, de la màxima instància de representació popular i democràtica d’aquest país.

Això, diguem-ho clar, és una deriva antidemocràtica molt i molt perillosa.