Europa davant la immigració

A la cimera de ministres d’Interior i Justícia de la UE, reunits a Tampere (Finlàndia), crec que s’ha donat un pas endavant amb l’assumpció per part de la UE del fenomen de la immigració com un problema de tots els estats membres. El Govern Espanyol ha jugat un bon paper per tal de fer avançar la idea de la corresponsabilitat en definir polítiques homogènies a aplicar per tots els estats membres.

Els nostres ministres han escoltat crítiques. Cal dir que en els passadissos, no així en les sessions plenàries per part d’alguns ministres conservadors (d’Àustria i Baviera). Algunes d’aquestes opinions crítiques, sobretot la bavaresa, són francament pintoresques. El cert i l’important és que els acords, son acceptables en els seus termes generals.

El continent europeu (també EUA), s’enfronta en un fenomen d’una enorme dimensió, per el nombre de persones; també, per la diversitat d’origen dels immigrants.

El cert és que les experiències alemanyes, franceses, angleses, holandeses, etc., no son massa reeixides en quant a les polítiques d’acolliment; però, sobretot a les d’integració.

Però, cal dir, que sobre aquestes experiències –millors o pitjors- cal treballar-hi i, cal fer-ho conjuntament, ja que el fenomen és comú.

Immigració que ve de l’Est, de Centre-Amèrica, d’Àsia, d’Àfrica. Permeteu-me una petita pinzellada –dramàtica- sobre Àfrica.

Parlar avui d’Àfrica és parlar de guerra, fam i sofriment endèmic. Per això hi ha tanta gent disposada a donar al salt en les pitjors condicions, arriscant la seva vida.

Segons els experts més de tres mil persones han mort en alta mar en el viatge que va de Mauritània o Senegal a les Canàries. Sí, més de tres mil. Això vol dir més del doble dels morts de la recent guerra d’Israel contra el Líban.

La mirada i l’atenció internacional, també ha estat desproporcionada. Pensem-hi.