Mirar endavant

Aquests dies Catalunya ha viscut dos aconteixements polítics de gran alçada, que sens dubte tindran importància en el nostre futur immediat.

Un és la constitució del nou Parlament de Catalunya, que marca l’inici d’una nova legislatura que neix amb més expectatives que mai. També, amb més vaticinis en contra. Ja és ben curiós que els que més han blasmat del pretés sucursalisme del PSC, quan aquest evidencia més clarament la seva sobirania, és quan més li augura el fracàs polític. Molt em temo que un cop més no l’encertaran; ho dic perquè hem comés errors, això és veritat, però també ho és que hem corregit i, la pràctica d’aquests dies ho està demostrant.

L’altra és la cimera Espanya – França celebrada a Girona. En ella s’ha evidenciat un alt nivell de coincidència entre els dos països en el importants temes tractats: construcció europea, Orient Pròxim, seguretat, etc. També, en el suport total mostrat pel President Chirac el procés de final dialogat del problema ETA.

Al costat d’això, el Partit Popular celebra una Conferència Nacional sobre seguretat i llibertats públiques. Però, per favor, a quin món estan?

Espanya té una situació econòmica molt bona, amb la taxa d’atur més baixa que mai. És l’únic país de la UE que porta 12 anys seguits de creixement. Això és mèrit de tots i, com que no poden atacar per aquí ens surten amb una fantasmagòrica conferència en la que treuran a passejar la delinqüència i la por (fórmules clàssiques de la dreta).

Aquest és el nou viatge a la moderació per guanyar les eleccions?