Una altra política és possible

L’any 2004, en el marc de l’Assemblea General de Nacions Unides, el President Rodríguez Zapatero va llençar la idea de l’Aliança de Civilitzacions. Idea que va ser recollida per la Presidència i es va crear el: “Grupo de Alto Nivel de Naciones Unidas para una Alianza de Civilizaciones”.

Aquesta mateixa idea a Espanya va merèixer tot tipus de mofes i desqualificacions de part del Partit Popular i els mitjans de li donen suport. Una vegada més, el partidisme més rastrer, va presidir l’anàlisi de la dreta espanyola, incapaç d’alçar el punt de mira i, veure que el món hi ha quelcom més que la seva política d’assetjament total al govern del PSOE. La veritat és que tampoc podíem esperar una altra cosa, atenent els personatges de la dirigeixen.

L’important és que aquests dies a Turquia, s’han presentat les primeres propostes del treball de la comissió i, podem afirmar que per als continguts i pels participants, fa tenir esperances de que la idea central avança. Aquesta no és altra que: avançar per la via de la cooperació armoniosa i no per la via de la confrontació.

Apareix amb claredat que cal trobar vies de treball i cooperació en el camp de l’educació, la joventut, els mitjans de comunicació, els drets humans i la proporció de la dona com a part activa del desenvolupament de la societat.

En paral·lel, el Govern Espanyol ha adquirit dos compromisos: treballar en el sí de la UE per la incorporació de Turquia i, ha anunciat una iniciativa espanyola per l’Orient Pròxim (potser una conferència de pau).

Aquesta és la política exterior que el nostre país ha de fer: la diplomàcia de la cooperació i la pau. No la de la confrontació i la guerra en la que ens va embarcar el senyor Aznar.