I ara, què?

Portem 10 dies des de l’atemptat de Barajas i el país, els partits polítics, tothom estem encara sota xoc. Estem passant hores de desconcert; sembla com si ningú s’esperés que ETA podia tornar a cometre un atemptat. I, el cert, és que això era perfectament possible ja que està dintre de la seva lògica criminal.

De fet, no és la primera vegada que ETA trenca una treva. El que passa, és que aquesta vegada és la que s’havia generat més expectatives, ens havíem arribat a creure que aquesta era la definitiva. Aquí està l’error; les organitzacions terroristes actuen sota una lògica criminal; portats per la seva follia, apliquen la lògica de que: quan pitjor, millor. Estic convençut que pensen que amb un govern del Partit Popular la negociació, per ells, seria més fàcil.

La lògica criminal ho embruta tot; que no pensi el Partit Popular que ells en sortiran nets d’una negociació. Repeteixo, ETA ho embruta tot i cal acabar per sempre amb els terroristes.

El problema és: com? Cal tot el pes de la justícia i, tota la repressió policial; però també, calen mesures polítiques. ETA no és el GRAPO, aquesta organització terrorista té base social, entorn polític, fonts de reclutament i per tant de regeneració orgànica, que ningú s’equivoqui. Hi ha ETA per anys.

Ara tenim el pitjor escenari: Zapatero, tocat; el PP en el discurs de la derrota, sense veure els danys col·laterals; el PNB desconcertat; Batasuna atònita.

Amb aquest panorama, què fer?. Primer, cal parar aquesta follia de que Zapatero s’ha equivocat, ara no toca. Cal apoiar sense fissures al govern. No es pot entrar en la dinàmica del Partit Popular i el seu entorn mediàtic de que la peça a batre el Zapatero. Això, és suïcida.

Crec que la manifestació de Madrid (el proper dissabte) cal que sigui un èxit, i que això ajudarà a resituar les coses. Cal desplaçar el centre de gravetat de la iniciativa política des de l’extrema dreta –com està col·locada, ara-, cap al camp del centre esquerra, dialogant i democràtic. A ETA –ens agradi o no- només se la pot derrotar des del terreny de la política. I, aquí cal la iniciativa dels demòcrates.