Des del dolor lluitem per la pau

ETA ha tornat a matar. Amb la bomba a l’Aeroport de Madrid, la banda terrorista trenca la treva i llença un gran desafiament al Govern.

Cal condemnar amb tota fermesa aquest atemptat. Expressar de forma contundent el rebuitg més absolut; també, cal dir que els únics responsables de l’atemptat, de la ruptura de la treva és ETA i d’aquells que li donen suport, de tots aquells que no condemnen la violència terrorista.

La possibilitat de la ruptura de la treva existia, entrava dintre de les hipòtesis més pessimistes. Per desgràcia aquesta s’ha fet realitat. Ara què cal fer? Aquesta és la gran pregunta.

La resposta és complicada i difícil; però, crec que els demòcrates, els que creiem amb un futur de pau no podem caure en un pessimista desànim.

Cal fermesa i contundència en la condemna; cal també, fredor –difícil- en el anàlisi del que cal fer. Policia, justícia i presó per els culpables.

Tota la força de la repressió policial i tots els instruments de l’Estat de Dret; però es necessita un espai per la política, no oblidem que tots els elements polítics del període de vigència de la treva i de tots els anys –massa- de terrorisme són vigents. Per tant, repressió sí però política també.

En aquests nou mesos de treva el que cal destacar és que s’estava avançant en un procés de construcció de confiança, per desgràcia només estàvem en aquesta fase embrionària. Molt poca cosa però ja veieu això és el que s’ha trencat ara –políticament-, refer el camí esdevé encara més complicat i difícil. Cal fer-ho.

Experiències d’altres processos de pau ens demostren que el camí no es fa en línea recta. Amb tot el dolor dic que no podem parar. Que des de l’Estat de Dret cal treballar per la pau, ara més que mai. Precisament, per no tornar a veure tragèdies com la de l’Aeroport de Madrid.