Què vol el PP?
Com va dir Sófocles: “Al hombre perverso se le conoce en un día, para conocer al hombre justo hace falta más tiempo”.
Al senyor Aznar varem tardar –malgrat els antecedents- una legislatura a conèix-el. Les necessitats de suport parlamentari per governar, varen propiciar que el Partit Popular projectés una certa imatge centrista. Alguns –ingènuament- inclús varem creure que aquesta dreta s’havia convertit a la democràcia.
El miratge va durar poc –una legislatura-, ja que en el moment en què varen gaudir de majoria absoluta, varen recuperar el pitjor estil de la dreta antidemocràtica: la intolerància i l’exclusió. Tots recordem aquell estil marcat per la bronca, l’insult, la manca total de diàleg amb tothom. Semblava que ens volguessin dir que el període de govern de l’esquerra era una excepció i que això, s’havia acabat. Una altra vegada anys d’aplom: el verdader Aznar, la dreta hereva del franquisme, tornava a recuperar allò que creuen que els hi pertany.
Les mentides i la prepotència els varen treure del govern, precisament perquè varen ensenyar la pitjor cara de la dreta i, els ciutadans no els hi varen perdonar.
Amb Rajoy ha estat diferent –malgrat la seva fama- l’hem conegut des del primer moment. No hi ha un triumvirat format per Aznar, Acebes, Zaplana, que dirigeixi la política del Partit Popular. Hi ha un quartet del que Rajoy n’és part principal. Sense trampa ni “cartón” hi ha el que hi ha: dreta antidemocràtica en estat pur. Aquest és l’autèntic perill del nostre país. L’extrema dreta europea –acotada entre el 15 i el 20%-, en aquest país la tenim dirigint el principal partit de l’oposició.
D’aquí ve el seu aïllament parlamentari, les dretes nacionalistes i els partits regionalistes no en volen saber res d’ells, les raons són evidents saben el que els hi espera si arriben a manar.
Sincerament, algú em podria dir quina alternativa representa avui el Partit Popular?. Cap ni una, solsament l’assetjament al govern Zapatero. La política del no a tot. No crec que pugui arribar a governar. Seria un desastre per al país.
Al senyor Aznar varem tardar –malgrat els antecedents- una legislatura a conèix-el. Les necessitats de suport parlamentari per governar, varen propiciar que el Partit Popular projectés una certa imatge centrista. Alguns –ingènuament- inclús varem creure que aquesta dreta s’havia convertit a la democràcia.
El miratge va durar poc –una legislatura-, ja que en el moment en què varen gaudir de majoria absoluta, varen recuperar el pitjor estil de la dreta antidemocràtica: la intolerància i l’exclusió. Tots recordem aquell estil marcat per la bronca, l’insult, la manca total de diàleg amb tothom. Semblava que ens volguessin dir que el període de govern de l’esquerra era una excepció i que això, s’havia acabat. Una altra vegada anys d’aplom: el verdader Aznar, la dreta hereva del franquisme, tornava a recuperar allò que creuen que els hi pertany.
Les mentides i la prepotència els varen treure del govern, precisament perquè varen ensenyar la pitjor cara de la dreta i, els ciutadans no els hi varen perdonar.
Amb Rajoy ha estat diferent –malgrat la seva fama- l’hem conegut des del primer moment. No hi ha un triumvirat format per Aznar, Acebes, Zaplana, que dirigeixi la política del Partit Popular. Hi ha un quartet del que Rajoy n’és part principal. Sense trampa ni “cartón” hi ha el que hi ha: dreta antidemocràtica en estat pur. Aquest és l’autèntic perill del nostre país. L’extrema dreta europea –acotada entre el 15 i el 20%-, en aquest país la tenim dirigint el principal partit de l’oposició.
D’aquí ve el seu aïllament parlamentari, les dretes nacionalistes i els partits regionalistes no en volen saber res d’ells, les raons són evidents saben el que els hi espera si arriben a manar.
Sincerament, algú em podria dir quina alternativa representa avui el Partit Popular?. Cap ni una, solsament l’assetjament al govern Zapatero. La política del no a tot. No crec que pugui arribar a governar. Seria un desastre per al país.
posted by Antoni Cuadras Camps @ 10:56 a. m.
1 comments
1 Comments:
Hola Toni, te saludo. Preguntas qué vol el PP? Desde luego la respuesta la conocemos. Pero me temo que existe antes otra necesidad más fundamental, a saber: ¿qué es exactamente el PP? Y para no irnos con rodeos: ¿qué es exactamente el grupo dirigente del PP? Lo complicado del asunto, para llegar a una defición más razonada, es que la politología no ha acuñado aún el carácter de esos partidos (o grupos dirigentes de los mismos) que están a mitad del camino entre la democracia y la tradicional naturaleza del fascismo. Me parece que, para una comprensión más cabal del carácter, se debería desdeñar la invectiva política más propia del juego político y entrar en un camino razonado. Decir que son fascistas es un deshago, pero nada más. No podemos tardar en dar con la tecla de lo que son estas formaciones en general y en nuestro caso el PP. Saludos, José Luis
Publica un comentari a l'entrada
<< Home