La pau avança

El que té la paciència de seguir els meus escrits, sap, que sóc dels convençuts que el procés de pau a Euskadi no fracassarà. També crec –potser ingènuament- que el Partido Popular no podrà quedar-se al marge –encara que ho voldria- ja que el cost polític seria molt gran per ells.

Sovint tinc la sensació que posem poc l’accent en que ETA fa més de tres anys que no mata. Això és substantiu. La Kale Borroca, la gesticulació abertzale, és important cal tenir-la en compte; però, el que importa és que ETA no mata. I, això vol dir que hi ha persones que viuen, que no moren, que no hi ha famílies destrossades. En això cal posar l’accent i, a partir d’aquí avançar.

El govern precisa de tot el suport possible, tots hem dit que aquest és el problema més important del nostre país, cal ser conseqüents i, arriscar. No oblidem que els enemics de la pau també juguen aquesta partida i n’hi ha en els dos bàndols, són perfectament identificables. No els hi fem el joc amb tebieses i actituds pusil·lànimes.