A Lluís Lligonya, amb dolor


Avui hem acomiadat en Bis. La sala del tanatori plena a rebentar, era l’expressió mes clara de la quantitat d’amics que havia conreat el llarc de la seva profitosa vida: En la lluita clandestina per la llibertat i els drets socials, professionalment a TVM, i per damunt de tot, personalment amb el seu caràcter afable i acollidor.
Us confesso que, de manera molt egoista escric aquet post, més pensant en mi que en ell. Desde ahir el matí sento un pes dintre meu i necessito dir-ho: la vida a voltes es molt cruel. Darrerament, en els dos últims anys, he viscut situacions difícils i complicades; un, va acumulant cops dolorosos i sembla que pots resistir-ho tot i, no, no pots. La mort del Bis es la gota que fa vesar el got: per injusta, doblement cruel.
Encara el recordo assentat al meu costat escoltant la presentació del PAM, varen intercanviar diversos comentaris que, com sempre varen ser molt assenyats ( els d-ell). Li vareg preguntar: Com et trobes? Be, en va contestar em un somriure sorneguer. Tots dos sabíem que no però, ens varem intercanviar una mirada de vells lluitadors que saben que algunes es perden amb el temps.
Descansa en pau, to has ben guanyat.

P.S. En els seus companys de TVM, voldria acompanyar-los en el immens dolor que, segur que senten i, encoratchar-los a continuar, Salut i bon treball