Cultura democràtica ?



Sovint, al veure les respostes que obtenen algunes col·laboracions en el mitjans de comunicació, penso que en el nostre país li cal, encara, un xic de cultura democràtica. El reflexionar-hi una mica mes, penso que, potser aquet no es l’únic problema; no dic, que no sigui una mica de lo primer, però amb sembla que i ha alguna cosa mes. Vivim en una societat molt competitiva i, per tant molt crispada; axó o veiem reflexat cada dia a la nostra vida quotidiana, al nostre voltant, a l’entorn de la feina, del nostre barri, allà
a on es desenvolupa la nostre activitat, sigui de treball o de lleure.
No e antes mai que la resposta a les discrepàncies a les opinions polítiques, cal que sigui l’insulta i la desqualificació personal. No es pot substituí el raonament per l’insulta; encara que sigui el mes fàcil i no precisa d’argumentari, vaja que no cal pensà gaire a l’hora de respondre ala opinió de la qual es discrepa i, naturalment, s’acompanya de l’anonimat.
Tinc per norma no contesta mai aquesta mena d’escrits; la veritat es que en fan una certa pena, ja que crec que es tracta de gent molt amargada i travessada de mil frustracions; però que i farem la nostre societat, per desgracia a la nostre societat i ha gent així. De totes maneres, crec que el conjunt de la nostre societat, la nostre gent, l’immensa majoria que ens envolta, no e axis: Treballa, viu i deixa viure i , en definitiva, es feliç.