Site Meter

12 de gener, 2007

La dreta de sempre

Les manifestacions de Madrid i Bilbao contra el terrorisme d’ETA han posat en evidència les pitjors maneres en les que es mou la política en el nostre país.

És difícil imaginar un pitjor escenari. El Partit Popular està en la lògica de la guerra, el PSOE desconcertat. El problema és que el PSOE és el partit del Govern, i, al meu entendre, no pot estar condicionat per la pressió indecent del Partit Popular.

A la lògica de guerra del PP, ETA és el menys important, del que es tracta es de derrotar el govern del PSOE. El PP no té una altra política, el pitjor és que no donarà treva. Aquesta és la seva política.

Aquest dies hem pogut veure els objectius. A cada nova concessió el NO era la respost. Per què? La resposta és fàcil: no volen cap acord, el que volen és la derrota de Zapatero.

És vergonyós veure com actua l’entorn polític mediàtic de la dreta espanyola: la COPE, El Mundo, Manos Limpias, Foro de Ermua, AVT, perfectament coordinats i, amb els objectius molt clars com a braç armat del PP.

Que ningú s’enganyi: això és l’ultra-dreta. Aquest, com vinc senyalant reiteradament, és l’autèntic perill de la política espanyola.

Mirem dos exemples d’aquesta mateixa setmana. Declaracions del Sr. Alcaraz President de la AVT: “Zapatero hace tiempo que piensa como un terrorista”, diari El Mundo: “Depende de la respuesta que dé el Gobierno habrá que buscar otras soluciones”.

Això és colpisme. Cal que el Fiscal General de l’Estat actuï.

Podeu pensar que estic un xic alarmista, però aquesta setmana el nostre país presenta síntomes molt preocupants. Una altra cosa és que no ho vulguem veure.

09 de gener, 2007

I ara, què?

Portem 10 dies des de l’atemptat de Barajas i el país, els partits polítics, tothom estem encara sota xoc. Estem passant hores de desconcert; sembla com si ningú s’esperés que ETA podia tornar a cometre un atemptat. I, el cert, és que això era perfectament possible ja que està dintre de la seva lògica criminal.

De fet, no és la primera vegada que ETA trenca una treva. El que passa, és que aquesta vegada és la que s’havia generat més expectatives, ens havíem arribat a creure que aquesta era la definitiva. Aquí està l’error; les organitzacions terroristes actuen sota una lògica criminal; portats per la seva follia, apliquen la lògica de que: quan pitjor, millor. Estic convençut que pensen que amb un govern del Partit Popular la negociació, per ells, seria més fàcil.

La lògica criminal ho embruta tot; que no pensi el Partit Popular que ells en sortiran nets d’una negociació. Repeteixo, ETA ho embruta tot i cal acabar per sempre amb els terroristes.

El problema és: com? Cal tot el pes de la justícia i, tota la repressió policial; però també, calen mesures polítiques. ETA no és el GRAPO, aquesta organització terrorista té base social, entorn polític, fonts de reclutament i per tant de regeneració orgànica, que ningú s’equivoqui. Hi ha ETA per anys.

Ara tenim el pitjor escenari: Zapatero, tocat; el PP en el discurs de la derrota, sense veure els danys col·laterals; el PNB desconcertat; Batasuna atònita.

Amb aquest panorama, què fer?. Primer, cal parar aquesta follia de que Zapatero s’ha equivocat, ara no toca. Cal apoiar sense fissures al govern. No es pot entrar en la dinàmica del Partit Popular i el seu entorn mediàtic de que la peça a batre el Zapatero. Això, és suïcida.

Crec que la manifestació de Madrid (el proper dissabte) cal que sigui un èxit, i que això ajudarà a resituar les coses. Cal desplaçar el centre de gravetat de la iniciativa política des de l’extrema dreta –com està col·locada, ara-, cap al camp del centre esquerra, dialogant i democràtic. A ETA –ens agradi o no- només se la pot derrotar des del terreny de la política. I, aquí cal la iniciativa dels demòcrates.

04 de gener, 2007

2007, eleccions municipals*

(*) article publicat al CapGrós.com
Comença l’any 2007 sota els efectes de la bomba d’ETA a Barajas. Una vegada més, ETA frustra l’esperança de pau del nostre poble. El camí llarg, dur i difícil enunciat per Zapatero, avui, és una mica més llarg.

Però, aquest 2007 té molts motius per l’esperança, per continuar avançant en el terreny de l’economia (tretze anys de creixement continuat, el millor de la UE), en el terreny contra la lluita contra la precarietat laboral, que avui és un problema més real que l’atur (encara que així no sigui percebut per la gent), en la millora de la competitivitat de les nostres empreses (esmerçant més recursos en I-D-i), en millorar la nostra educació (a tots els nivells), en la lluita per la igualtat efectiva entre homes i dones, a la integració dels nou vinguts, etc. etc. De feina i ganes de fer-la n’hi ha molta.

Aquest any 2007, també és l’any de les eleccions municipals. A Mataró estem molt esperançats ja que, la nostra ciutat ha canviat molt (cap a bé) en aquests anys de governs democràtics, també, ha canviat l’Alcalde i els dos anys i escaig que porta de mandat em fan ser força optimista.

En aquest mandat que començarem es compliran tres dècades de governs municipals democràtics. Ans de molt treball, molta feina feta. El repte del futur és gran però, estic segur que comptarem amb el programa, l’Alcalde i l’equip d’homes i dones per afrontar-lo amb èxit.